William B. Yeats va recomanar a Synge que anés a les illes Àran i que escrivís sobre l’experiència, perquè estava convençut que aquesta li seria extraordinàriament valuosa. I així fou: les diverses estades que el jove escriptor hi va fer entre el 1896 i el 1901 li van causar un impacte tan fort, que van influir de manera decisiva tota la seva producció dramàtica posterior.

Les illes Àran és un relat a mig camí entre el diari personal i l’assaig, amb una prosa d’una gran bellesa, que il·lustra l’extrema duresa que la força dels elements imposa a la vida quotidiana dels seus habitants. Tanmateix, el paisatge àrid, gairebé desolat, de les tres illes, sotmès sovint al vent, la pluja i els temporals, preserva una existència senzilla lligada a les creences i els costums més ancestrals, on les accions de les fades són tan reals com els dòlmens o com la llana dels vestits. Com Synge mateix expressa: “(…) sentia que aquest petit racó de la fi del món, i la gent que hi viu, tenen una pau i una dignitat, de les quals nosaltres n’estem exclosos per sempre més”.