Ahir al diari digital de cultura Núvol van celebrar una petita festa per celebrar el Deu de desembre de George Saunders. Yannick Garcia, traductor de l’obra al català, va escriure Festa grossa a l’extraradi, on explica com va conèixer l’obra de Saunders, i la dificultat i alegria amb què va encarar la seva traducció. En Miquel Adam, de l’editorial, va escriure Saunders abans de Saunders, que mira d’aportar pistes biogràfiques sobre l’autor. Us convidem a llegir-los! Tots donen pistes per a una bona i plaent lectura de Deu de desembre. Amb tot, ens permetem el luxe de reproduir —i no només enllaçar—, un article extraordinari, el de la Laura Basagaña, periodista i una de les ànimes de Núvol, que ha fet una lectura brillantíssima d’aquest llibre. Un autèntic luxe, vaja!

LA MIRADA SAUNDERIANA / Laura Basagaña

Hi ha molta vida en les pàgines de Saunders. Sovint les coses no són allò que aparenten ser en un primer moment. Les històries, a mesura que avancen, fan emergir el seu relleu i, també, la tirallonga d’obstacles que les acompanyen: el soroll de fons, propi de l’atmosfera recreada, algunes interrupcions inoportunes o argumentacions manipuladores per part dels personatges, que es volen posar l’audiència a la butxaca. En definitiva, visions confrontades que fan que el lector s’autoqüestioni, rellegeixi, es capbussi en el conflicte.

La grandesa de Saunders és captar perfectament la veu dels personatges: des de la nena de 13 anys, infantil i amb el cap ple de pardals, que té un discurs fifinoli, fins a l’home de negocis insegur que mira d’aparentar allò que no és, passant per persones que es troben en situacions al límit perquè algú altre –o el sistema- està abusant d’elles. Les preguntes que ens fem són ¿fins a quin punt un personatge pot argumentar que és lícit mirar de ser feliç arrabassant-li la felicitat a algú altre? ¿Gaudeix de la riquesa, el personatge explotador, sent conscient del robatori cap a altres individus, en situacions més desavantatjades?

CONTINUA LLEGINT A NÚVOL