Novetat editorial: «El problema de Spinoza», d'Irvin D. Yalom (traducció de Carles Miró)
25 febrer, 2013
Aquesta és la novel•la més intrigant que he llegit en més d’un any.
Recomano amb entusiasme El problema de Spinoza.
Anthony Hopkins (actor)
El problema de Spinoza
Irvin D. Yalom
Traducció de Carles Miró
isbn 978-84-15835-02-8
Mirmanda, 107
464 pàgines
19,50 euros
Un fina línia separa la raó del fanatisme i recorre la història; creuar-la pot donar pas a la tragèdia o bé pot il•luminar el món. Dos homes s’enfronten al seu destí i prenen partit. Es tracta del jove pensador jueu Spinoza i del jove antisemita Alfred Rosenberg.
Tres-cents anys després que Spinoza fos foragitat per sempre de la comunitat jueva d’Amsterdam, el maig de 1940, les tropes nazis ocupen els Països Baixos i el Reichsleiter Rosenberg s’ocupa personalment que no es destrueixi el llegat de Spinoza. ¿Per què? ¿Quin misteri amaga aquesta obsessió que l’ideòleg del Tercer Reich sent per Spinoza?
A cavall entre la història i la ficció, Irvin D. Yalom construeix un fascinant joc de miralls que reflecteix les contradiccions de l’home, la fe en Déu, la pertinença a una comunitat, la valentia i la por.
Irvin D. Yalom (Washington, 1931), nascut en el si d’una família humil d’origen jueu, és professor emèrit de Psiquiatria a la Universitat de Stanford i autor de diversos llibres de psicoteràpia existencial. Tot i que va començar a escriure per explicar els casos clínics dels seus pacients, als seixanta anys es va convertir en autor de novel•les de ficció i va assolir un gran èxit tant de crítica com de públic. D’entre les seves obres, que han estat traduïdes a diversos idiomes, destaquen When Nietzsche wept (1992), Lying on the couch (1996) i The Schopenhauer cure (2005). Edicions de 1984 n’ha publicat En el cor de la nit (2008).
[…] El problema de Spinoza és la novel·la més recent d’Irvin D. Yalom. Usant tot el seu bagatge professional, ha confegit una ficció empeltada d’assaig filosòfic, d’especulació històrica i d’estudi mèdic. Partint d’una estructura senzilla però eficaç, clarament especular, proposa dos plans narratius protagonitzats per dos homes d’idees i caràcter completament oposats: el pensador jueu Baruch Spinoza, un dels pares del racionalisme humanista, que va viure a l’Holanda del segle XVII i que va propugnar la tolerància, la justícia i la llibertat, i el nazi Alfred Rosenberg, impulsor i propagador de teories racials malèfiques, mentor intel·lectual de Hitler i un dels ideòlegs de l’Holocaust. Yalom explora els contrastos -els paral·lelismes antagònics- que hi ha entre els seus dos protagonistes. Com Spinoza desafia les autoritats rabíniques tot llegint críticament la Bíblia i com Rosenberg s’empassa amb fervor ofuscat els deliris racistes de Houston Stewart Chamberlain. Com Spinoza, respectat i estimat, surt d’una comunitat (la dels jueus holandesos d’origen portuguès) “perquè el que compta és la bona consciència i no la mala reputació” i com Rosenberg, un marginat amb una baixa autoestima patològica, només és acceptat per una comunitat (la dels nazis) quan dirigeix les atrocitats més demencials. Com tots dos rebutgen igual “l’estafa religiosa” però, en el cas del filòsof, el refús dóna com a resultat un pensament que anticipa la democràcia laica mentre que, en el cas del nazi, dóna com a resultat un neopaganisme immoral, totalitari i exterminador… […]