Les lletres nord-americanes i Edicions de 1984: «Deu de desembre», de George Saunders (2/3) [Diari Ara]

7 novembre, 2013

Font: Diari Ara / Jordi Nopca

Els contes explosius de George Saunders

Deudedesembre175George Saunders és una de les estrelles de la narració curta nord-americana contemporània. Amb el seu primer recull de relats, Civilwarland in bad decline (1996), va ser finalista al PEN/Hemingway. Una dècada més tard, amb un altre recull i dues nouvelles publicades, va guanyar una de les prestigioses beques Mac-Arthur, dotades amb mig milió de dòlars. Aquell mateix 2006 Saunders donava a conèixer In persuation nation i començava a treballar en Deu de desembre, que després d’emportar-se el premi PEN/Malamud està nominat al National Book Award, juntament amb Thomas Pynchon, Jhumpa Lahiri, James McBride i Rachel Kushner

“Escriure contes és una feina molt dura –reconeixia l’autor en un assaig sobre Donald Barthelme–. El terreny del conte curt és un terreny brutal, molt similar, pel que fa a la severitat, al terreny de l’humor”. Deu de desembre confirma Saunders com un autor explosiu, que busca captivar els lectors a partir de la riquesa estilística, i no pas mitjançant els arguments dels seus contes, que si fossin explicats amb mètodes més convencionals perdrien bona part de la força i l’interès. És precisament aquesta esponerositat que pot allunyar, en un primer moment, una part del públic potencial, però hauria de travessar les suspicàcies inicial si deixar-se emportar pel ritme calculat amb metrònom de les narracions. “La volta de la victòria” n’és un dels exemples més impressionants: explica l’intent de violació d’una noia de quinze anys per part d’un jove i de com un veí d’ella, el petit Kyle Boot, ho evita gràcies a una intervenció menys heroica del que sembla, però, al cap i a la fi, efectiva. En el cas de “Cadell”, l’autor combina la visió d’una família que adopta animals domèstics i una altra que es dedica a vendre’n. Si no se’n surten, els liquiden. La segona parella té un fill amb problemes mentals a qui lliguen a un arbre del pati, com si fos un gos. Deu de desembre inclou vuit narracions més, traduïdes amb molt de mèrit per Yannick Garcia –també escriptor–: l’adhesió o l’odi a Saunders estan garantits.

Comparteix-ho a

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *