«Les febrades de Baruch Spinoza». Xavier Ayén entrevista Irvin D. Yalom i escriu aquest article sobre «El problema de Spinoza» [La Vanguardia]

21 maig, 2013

Font: La Vanguardia / Xavier Ayén
spinoza vangQuan, voraces, les tropes de Hitler van entrar als Països Baixos, es van dedicar a l’espoli de béns culturals, com és costum en els invasors. I van confiscar, entre altres coses, la biblioteca del filòsof Baruch Spinoza (1632-1677). Què hi devien fer? Potser els nazis van donar una ullada als escrits del pensador jueu racionalista que es va anticipar a la secularització i a l’Estat democràtic liberal? Els inquietava el llegat de l’home que va preparar el camí per a la Il•lustració?
Entorn d’aquesta pregunta vertebra Irvin D. Yalom (Washington, 1931) la seva novel•la El problema de Spinoza, que ens arriba en versió catalana de Carles Miró (Edicions del 1984) i castellana de José Manuel Àlvarez-Flórez (Destino). Yalom fa, a la ficció, que el jerarca nazi Alfred Rosenberg s’obsessioni pel tema i corri cap a Amsterdam per estudiar in situ els papers del pensador. Visitant el Museu Spinoza de Rijnsburg, l’autor es va assabentar que “existeix un document nazi, escrit de pròpia mà per l’oficial que va confiscar la biblioteca, que assenyala que tot aquest material podrà ajudar els nazis a investigar ‘el problema de Spinoza’, sense més dades. Quin seria aquest problema? Vaig sortir d’aquell museu convençut que ja sabia com escriure la novel•la, centrada en l’enigma que conté aquesta pregunta i en la vida interior del filòsof’. Vida interior? Com sabem quina vida interior va tenir aquest pensador esquerp? “No en tenim cap dada -admet Yalom-. Però sí coneixements caracteriològics que ens aporta la psicologia moderna. Segurament va tenir una forta reacció emotiva en ser excomunicat: un edicte obligava a tot jueu a apartar-se d’ell per sempre, no podien parlar-li, tenir-hi relacions, llegir els seus escrits o acostar-se a menys de quatre metres i mig”. Però la vida interior són més coses: “Cert, fantasies, somnis, passions i anhel d’amor. Una quarta part de la seva obra més important, l’Ètica, es dedica a com superar la servitud de les passions. Això no va poder escriure-ho sense haver entaulat una lluita conscient contra les seves”.
D’alguna manera, Yalom -psiquiatre i catedràtic a la Universitat de Stanford- ha connectat dos gèneres: el best seller d’intriga, amb els seus ressorts de suspens i colorista ambientació històrica, amb la novel•la d’idees, que introdueix elements propis de l’assaig divulgatiu. Després d’haver novel•lat les peripècies d’altres dos filòsofs (El dia que Nietzsche lloró, del 1992, i Un año con Schopenhauer, del 2005), ara li ha arribat el torn a Baruch Spinoza, un pensador que “sempre em va intrigar -explica, per correu electrònic des de Califòrnia- perquè, malgrat ser un home solitari, sense família ni comunitat, consagrat a l’escriptura de llibres, va aconseguir canviar el món a través de les seves obres”. L’atreia, a més, el fet que “va ser excomunicat pels jueus i censurat pels cristians”.
A més, els personatges de dues de les seves novel•les anteriors, Nietsche i Shopenhauer, “van estar molt impressionats i influïts per les obres de Spinoza. li mostraré una carta escrita per Nietzsche sobre el seu descobriment de Spinoza. Diu així: ‘Estic totalment al·lucinat, totalment encantat. Tinc un precursor, i quin precursor! El que m’ha conduït inexorablement a ell ha estat inspirat per l’instint. No es tracta només de la seva tendència a incloure-ho tot, com faig jo, —fent del coneixement la força més poderosa— sinó que en cinc punts fonamentals de la seva doctrina em reconec a mi mateix (…): la seva negació de la llibertat de la voluntat, la teleologia, l’ordre moral mundial, l’altruisme i el mal. En suma: la meva solitud (Einsamkeit), que, com succeeix en ascendir muntanyes molt altes, sovint em dificulta respirar i fa que la circulació de la meva sang s’acceleri, es converteix almenys en una solitud dual (Zweisam-keit)”‘. En canvi, la fascinació del nazi Rosenberg cap a Spinoza és ficcional, tot i que, per a Yalom, “podria haver passat, ja que Rosenberg es creia filòsof. Preguntat per si sent que ha reinventat la novel•la filosòfica, replica: “El gènere que crec que he inventat seria més aviat la novel•la didàctica, aplicada a diversos temes. Per exemple, dono instruccions per a la formació dels joves psicoterapeutes a la novel•la Lying on the couch, (1996), no tot el que faig és de filòsofs”. Les idees de Spinoza sobre les contradiccions contingudes a la Bíblia són encara apreciades en l’actualitat, diu, “per molts acadèmics, que el veuen com un pioner que va actuar en la línia correcta”. Tanmateix, Yalom no creu que les seves idees sobre la conciliació de raó i fe tinguin una especial vigència avui, ja que, diu, “el món es torna cada vegada més secular, com ell volia, i, encara que jo personalment crec que podríem obtenir molta més saviesa de les tradicions religioses, en qualsevol lloc en què es produeix un acte de violència de masses trobem elements de fe i religió, només cal pensar en l’11-S o en l’Orient Mitjà”.»

Comparteix-ho a

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *