Font: El Punt Avui / Sam Abrams

El columnista i escriptor Joel Lovell la va clavar del tot quan, ara fa exactament un any, va titular la seva llarga crònica entrevista, publicada a la revista de The New York Times, “George Saunders ha escrit el millor llibre que llegireu aquest any”. Saunders acabava de publicar el seu quart recull de narracions, Tenth of december, i Lovell es va atrevir a fer un pronòstic arriscat que el pas del temps no ha fet altra cosa que confirmar. La nova obra del famós autor d’Amarillo (Texas) és la millor que ha escrit, la més unitària, la més innovadora i la que aporta una aposta més sòlida de cara a la sortida de l’atzucac i el fangar on la postmodernitat ha deixat la narrativa contemporània.

Les dues edicions de Tenth of december, en tapa dura i en rústega, van arribar a les taules de novetats de les llibreries dels Estats Units la primera setmana de gener del 2013. I, en menys d’un any, a l’octubre, Edicions de 1984 la va publicar en la magnífica versió al català del poeta, narrador i traductor Yannick Garcia (Amposta, 1979), a la col·lecció Mirmanda. Des de la seva aparició en català, Deu de desembre ha generat a diferents mitjans comentaris elogiosos de Miquel Adam, Laura Basagaña, Marina Espasa, Tuli Martínez, Jordi Nopca, Vicenç Pagès, Marina Porras, Jordi Puntí, Martí Sales, Sergi Sánchez, Irene Tortós i de segur que em deixo algun nom. Que autors de provada solvència artística i crítica com Pagès o Puntí en parlin i assenyalin Saunders com un creador de primera magnitud, no és cap broma. Certament, Deu de desembre ha tingut una acollida càlida, un autèntic succès d’estime, on destaquen noms com els que acabo de citar, mitjans, blogaires i algunes llibreries com ara La Central i Laie. Veritablement, el llibre ha nascut en català amb un bon vent al seu favor, encara que alguns diaris i revistes de la comunitat literària, ara per ara, no s’hagin acabat de pronunciar. Hem de confiar que, tard o d’hora, acabaran rendint-se davant el talent extraordinari del contista nord-americà. Ho he dit en més d’una ocasió i vagin per endavant les meves disculpes per la repetició.

El món editorial en català està canviant i transformant-se. A marxes dobles, les petites i mitjanes editorials estan ocupant posicions destacades en el sector del llibre. Algunes editorials, i aquest és el cas d’Edicions de 1984, amb l’infatigable Josep Cots al capdavant, s’estan esforçant molt per assolir una certa centralitat. Edicions de 1984 ha jugat fort a favor de George Saunders i altres narradors com ara Alexie Sherman, John Fante i Hans Fallada. Com a lectors i com a compradors de llibres n’hem de ser ben conscients, d’aquest esforç i el risc empresarial que suposa. Per això em dol comprovar que Deu de desembre no hagi acabat d’enlairar-se pel que fa a les vendes. Cada cop que passo per una llibreria examino la pàgina de crèdits dels exemplars de Deu de desembre per veure si em puc endur la sorpresa de constatar que ja ha arribat a la segona o tercera edició, tal com es mereix l’obra. Amb la càlida rebuda no n’hi ha prou per correspondre a l’esforç que ha fet l’editorial. I segurament el pitjor i més trist del cas serà que s’imposarà l’èxit definitiu de Saunders arran de l’edició en castellà, per pura dimissió dels lectors en català. Hem de prendre consciència i actuar en conseqüència. Hem de donar suport a aquestes iniciatives des de la nostra responsabilitat i voluntat. Les petites i mitjanes editorials no viuen pas de l’aire. Cal que actuem. Volem bona literatura en català? Aleshores donem ple suport a qui vol proporcionar- ne. I qui diu Edicions de 1984 diu Club Editor, Periscopi, Lleonard Muntaner, Meteora, Labreu, entre moltes altres.