Font: Blog Ca l’Isidre / Maria Pallach
Pere Audí,
Malanyet
Barcelona: Edicions de 1984, 2013.
Col. Mirmanda, 114

Ahir vaig assistir al teatre l’Artesana de Falset a la presentació –representació, millor– del llibre de Pere Audí, Malanyet. Fou una presentació de luxe, lluny d’allò que és més habitual. Un muntatge de Josep Ahumada, amb la col·laboració del grup de teatre-dansa La Corranda i del so de Ràdio Falset, donà vida a uns quants personatges de les històries encadenades que proposa Pere Audí en la seva visió del Priorat dels primers anys del segle XX carregada d’ironia que no defuig la crítica social.

Fa uns quants dies, la meva mare va escriure un comentari al llibre, que havia llegit el llibre a les acaballes d’aquest estiu. Aquí el teniu:

«Aquest estiu ha passat, no diria que de pressa, però sí d’una manera una mica estranya. He llegit tres o quatre llibres (que ja comentaré), però avui tinc al davant una petita joia, per a mi és clar. Me n’havia parlat la meva filla Montsant, que ja l’ha fullejat i li ha fet peça. Coneix l’autor i això sempre fa gràcia.

Porta per títol el nom d’una barriada de Falset. L’acció passa en aquest Priorat que estimem (sobretot a Falset; tot i que el Masroig, els Guiamets, el Molar, Marçà, Bellmunt i Capçanes hi són ben presents).

Som a començament del segle XX. El món està en ebullició i no han de ser menys els de la comarca prioratina. Amos, treballadors, mossens, serventes, botigueres, miners, anarquistes, carlins…, tots conspiren, tots volen canviar les coses: els uns, a més; els altres (la majoria, que són, com sempre, els que tenen el poder) a menys.

És un retaule, o una auca —com vulgueu dir-ne—, de la vida en aquells moments i en aquelles contrades. L’humor també hi és, i això el fa de més bon llegir. Cada capítol té el nom d’un persanatge, i a fe de Déu que tots tenen el seu suc.

Llegir Malanyet recorda una mica llegir els contes del Jesús Moncada –aquest comentari és de la meva filla, i penso que té raó– i, per citar-ne algun exemple: les aventures del pobre Camil un cop mort, però que no és mort.

Llegiu-lo, segur que passareu una molt bona estona.

Maria Pallach i Estela