Font: Time Out
Una novel•la que us farà cel d’estiu. Que us posarà els ulls grossos com boles de llet. Així és Plens de vida de l’escriptor italoamericà John Fante (1909-1983), a més de grossa, plena i tibant com la panxa de la seva protagonista a punt de parir. Si el maleït Bukowski aixequés el cap estaría content de veure que un dels seus autors de capçalera, a qui no es va reconèixer fins després de mort, és editat i traduït amb talent ara en català i adès en castellà de la mà d’Anagrama. El déu Fante narra com els àngels la història d’una parella amb una criatura a punt de néixer i amb un terra de fusta enfontsant-se. Han comprat una casa gran a Los Angeles «perquè tenen grans plans», en els anys en què neix l’American Way of Life. Es diuen John i Joyce Fante i esdevenen l’alter ego de l’escriptor i la seva dona que encarnen cossos i trossos de vida imaginaris i reals. La panxa de la Joyce esdevé aviat una protuverància «que guarda a dins una cosa que es remou sinuosa com un manyoc de serps». I panxa i novel•la en aquest sentit s’assemblen. La història de Plens de vida també es remou sinuosa, sense grans accions ni misteris. El protagonista, un escriptor i guionista de Hollywood de tacte i paciència, roman atrapat entre un pare, a qui ha anat a buscar a Sacramento perquè repari els desperfectes que els tèrmits han espatllat, i un fill que ha d’arribar i té forma de meló blanc. 150 pàgines són suficients per explicar la por, l’amor, l’eufòria i el desconcert de persones de carn i ossos, i fer una novel•la que és com una diada de festa.