Montserrat. Llegendari, cançons, odes
Montserrat
(1899) és un dels darrers volums de poesia de Jacint Verdaguer. Dividit en tres seccions —Llegendari, cançons, odes—, inclou dos reculls poètics anteriors —Cançons de Montserrat i Llegenda de Montserrat— que l’autor havia publicat l’any 1880, en ocasió del Mil·lenari montserratí, i disset composicions —entre elles, totes les odes— que no figuraven en aquells reculls. Poc abans de morir, Verdaguer revisà el volum i en preparà una «nova edició», que aparegué el juliol de 1902. Aquesta darrera i definitiva edició és la que reproduïm, normalitzada ortogràficament i presentada en un sol volum, respectant així la voluntat del poeta.
Jacint Verdaguer (Folgueroles, 1845–Vallvidrera, Barcelona, 1902) és considerat el fundador de la literatura catalana contemporània i un dels més grans escriptors de tots els nostres temps. Format en el romanticisme tardà i incorporat al moviment de la Renaixença, excel·lí en tots els generes que conreà . Entre les seves obres en vers destaquen els poemes èpics L’Atlántida i Canigó, i els reculls poètics Idil·lis i cants místics, Pàtria, Montserrat, Flors de Calvari i Aires del Montseny. En la prosa publicà Excursions i viatges, Dietari d’un pelegrí a Terra Santa, els articles periodístics En defensa pròpia i un aplec, pòstum, de Rondalles.
més obres de Jacint Verdaguer a EDICIONS DE 1984
Després de la publicació de Canigó, Verdaguer no donà a la impremta cap més llibre nou, en vers, fins al...
Llengua original:
Català
Pròleg: Jordi Castellanos «Aires del Montseny és el primer llibre de Verdaguer que apareix després de tancar-se el conflicte entre...
Llengua original:
Català