«Sóc Zelda Sayre. La filla del Jutge. La futura promesa del futur gran escriptor.
Des del dia que el vaig veure, ja no he deixat d’esperar.
I d’aguantar, per ell, amb ell, contra ell.
Sóc una noia dura…
Hi ha dones que es posen de genolls, ja ho sé, per implorar els homes. Agenollar-me? Abans morta!
L’última vegada que vaig plorar, devia tenir sis anys.»

Gilles Leroy és Zelda. Es fica a la seva pell i ens obre el cor sobre com va ser la vida d’ella amb l’escriptor Scott Fitzgerald. Ella, una dona bonica de Montgomery, en un estat del sud (Alabama); ell, un home del nord, misteriós i elegant: bojament enamorats i catapultats a la fama, competint per fer-se un lloc en un món burgès, amb el rerefons de la Gran Guerra i la depressió del 29. En aquest escenari, des de Nova York fins a la vella Europa, assistim a la lenta però imparable caiguda als inferns de Zelda, que, canibalitzada pel seu marit, porta una desesperada lluita per existir.