Títol: El Palau de la Música Catalana.
Els anys de la repressió franquista (1936-1975)
Autor: Sàbat, Antoni
Col·lecció: De bat a bat
ISBN: 978-84-92440-46-7
Pàgines: 478
Preu: 25 Euros

Durant els anys de la dictadura franquista, Catalunya va patir una implacable repressió que va trasbalsar el país i les seves institucions culturals. El Palau de la Música Catalana en va ser una de les més afectades. Mai com en aquella conjuntura no havia sofert un ultratge tan vexatori, vergonyós i immerescut. Aquestes pàgines reviuen un dels períodes més negres, penosos i humiliants al llarg d’una densa història centenària.

Les prohibicions, les imposicions dictatorials, les multes i la rigorosa censura es van convertir en les armes del règim feixista per abolir tot signe de catalanitat i qualsevol gest de llibertat i supervivència. Amb tot, el Palau va esdevenir un veritable focus de resistència contra l’intent de genocidi cultural viscut al llarg de quaranta anys de continuada repressió.

Antoni Sàbat, estretament vinculat des de sempre al Palau —del qual n’és un profund coneixedor i tractadista—, durant vint anys va exercir-ne com a administrador (1960-1980). El llibre que ara us presentem aporta un valuós document, rigorós i testimonial, d’aquells anys de permanent ignomínia i és, indubtablement, una valuosa contribució, pràcticament inèdita, a la necessària recuperació de la memòria històrica del país i, en concret, del Palau de la Música Catalana, convertit durant el franquisme en símbol cultural de Catalunya.

Títol: El vigilant i les coses
Autor: Farràs, Pasqual
Col·lecció: Mirmanda
ISBN: 978-84-92440-35-1
Pàgines: 266
Preu: 18 Euros

August, un vigilant de posat indiferent però obsessiu i perfeccionista, viu una virulenta lluita interior. Desafectat de tot i de tothom, ha renunciat als records i als plaers i ha anat evitant el desfici dels bons propòsits. I tot per captar la intensitat de cada volva del seu temps. Però aquest comportament que el diferenciava i l’aïllava de tothom, ¿venia d’un fracàs o era el resultat d’un projecte llargament planificat? ¿Era un covard o un heroi?

Un dia el vigilant August té el pressentiment d’un esdeveniment trasbalsador que ho podria capgirar tot. Estranyament desdoblat —alhora espectador i protagonista d’una aventura insòlita—, aquest home que hauria volgut viure sense compromisos i que odiava quedar-se sempre a mig camí de tot, ara es veurà atrapat en les coses quotidianes que amenacen la seva independència. És la vida autèntica que l’obligarà a intervenir.

La manera com aquest singular personatge resoldrà aquests conflictes és el material amb què es basteix aquest llibre fascinant, d’intel•ligents reflexions, i amb una gran capacitat per mostrar-nos el racons més obscurs i incomprensibles de la naturalesa humana.

Pasqual Farràs va néixer a Solsona el 1959. És llicenciat en filologia i treballa a Barcelona com a professor d’institut. El 1999 va publicar La mort del fabulador, la seva primera novel•la. Amb El vigilant i les coses segueix amb un projecte narratiu que tindrà continuïtat amb les dues obres en què està treballant actualment: La necessitat i La vida a la frontera.

Enllaç al web de l'autor

Títol: Nit de vetlla
Autor: Serra Fontelles, Jaume
Col·lecció: Mirmanda
ISBN: 978-84-92440-32-0
Pàgines: 202
Preu: 16 Euros

Nadal, principis dels 60. Una gran nevada cau sobre la ciutat. L’Eduard, exiliat al sud de França, ha tornat per passar-hi les festes en un inútil intent de retrobar un temps que ha quedat enrere. Ja no hi té família ni amics, només uns quants coneguts. El seu periple transcorre entre els diferents racons del seu barri, una sinistra pensió, els bars on solia anar de jove i un bordell.
L’autor ens mostra amb la mirada de l’Eduard una visió esperpèntica, hilarant i trista, entre la tragèdia d’una guerra perduda i la grotesca adaptació al nou règim, que, amb aparença d’opereta, continuava matant.
Les descripcions dels carrers de Remansa, del seu declivi i de la seva grisor, impregnen la vida d’una mediocritat que va ser el segell d’aquells anys.

Jaume Serra Fontelles (Manresa, 1946) es va donar a conèixer amb la novel•la Desitja’m sort, Madeleine, premi Ciutat d’Alacant 1974. A partir d’aquí es dedicarà al gènere teatral: El dret al revés, premi ciutat de Granollers 1977, Deixeu-me ser mariner, premi ciutat d’Alcoi 1979, Sarsuela de malves, Fe de rates, Manric Delclòs, premi Born de Teatre 1992, Comèdies de corral, premi Memorial Santos Antolín 1993, i Exclòs, accèssit al premi Nacional Ignasi Iglesias 1993. La biografia L’ombra del maquis, 2001, esdevindria un preludi de Nit de vetlla.

Títol: El món de Joan Ferrer
Autor: Jordana, C. A.
Col·lecció: Mirmanda
ISBN: 978-84-92440-29-0
Pàgines: 344
Preu: 20 Euros

El món de Joan Ferrer és el balanç d’una existència vista de l’exili estant. Una novel•la que és també la crònica antiheroica d’un desplaçat, un solitari que observa i reflexiona des d’una cambra de dispesa o que camina per la gran ciutat, decidit no pas a sobreviure, només, sinó a habitar un espai físic no escollit d’antuvi. I disposat a conquerir, alhora, el seu jo moral dintre aquest espai. Joan Ferrer és, doncs —d’aquí el joc irònic amb el nom—, l’exiliat per excel•lència.

Cèsar-August Jordana (Barcelona 1893 - Santiago de Xile, 1958), exiliat amb la seva família a Santiago de Xile, es va traslladar el 1945 a Buenos Aires, on l’editor Antoni López Llausàs l’havia reclamat per al càrrec d’assessor literari de la prestigiosa Editorial Sudamericana.

A Buenos Aires es va instal•lar en una cambra de pensió, al barri de Belgrano, amb els seus llibres i els seus records. Reclòs en un espai limitat (d’on sortia bàsicament per anar a l’editorial o a fer passejades), llegia, traduïa, redactava informes sobre llibres, corregia proves d’impremta o, per esbargir-se, resolia problemes matemàtics. Va ser en aquest espai, on va emprendre la seva obra més ambiciosa El món de Joan Ferrer.

Títol: Olor de Colònia
Autor: Alcàntara, Sílvia
7a edició
Col·lecció: Mirmanda
ISBN: 978-84-92440-21-4
Pàgines: 330
Preu: 18 Euros

Un gran incendi trenca la monotonia de la Colònia. Els magatzems cremen pels quatre costats. El fum ho empudega tot. La sirena sona sense parar, tothom és al carrer. La lluita per salvar la fàbrica és desesperada. Per fi una veu crida: ja no hi queda ningú! Es dóna per apagat el foc, i amos i treballadors van a l'església en acció de gràcies. Realment no hi quedava ningú?

Atrapat, atrapat queda el lector fins a l'última pàgina d'aquesta novel•la, punyent com la vida dels seus protagonistes, amb un final sorprenent i sense concessions.

Olor de Colònia evoca la vida d'una colònia tèxtil i les enverinades relacions socials, la combinació de despotisme i condescendència que, cap als anys 50, regeix la seva vida. Néixer, viure, reproduir-se i morir entre les parets d'una fàbrica. Una gran fàbrica que va més enllà dels llocs de treball, que és també l'escola per als fills, l'església, les botigues i les cases per viure-hi.

Sílvia Alcàntara i Ribolleda, nascuda a Puig-reig (El Berguedà) el 1944, a mitjans dels anys seixanta es trasllada a Terrassa, on viu actualment. Com molta gent de la seva generació, fins que no s'acaba la dictadura no pot estudiar la seva llengua i, quan ho aconsegueix, se li obre un món que no havia pogut ni imaginar. Es posa a escriure i encara no ha parat. A principis dels anys noranta, obren una escola a Barcelona, l'Aula de lletres, on ensenyen tècniques d'escriptura literària; és de les primeres a apuntar-s'hi. Després, a l'Ateneu Barcelonès completarà l'aprenentatge. Ha guanyat alguns premis de contes breus. Aquesta és la primera novel•la.

Enllaç al blog de l'autora

Títol: Diccionari de mitologia grega i romana
Autor: Grimal, Pierre
Traducció: Montserrat Franquesa, Joaquim Gestí i Andreu Martí
Col·lecció: Atlàntida
ISBN: 978-84-96061-97-2
Pàgines: 686
Preu: 40 Euros

El conjunt d'experiències de la humanitat -destil•lades des dels seus orígens més irracionals- ens són imprescindibles en la necessitat urgent i difícil de trobar significat a les nostres vides.

Els mites clàssics ens aporten recursos per modular i comprendre les emocions, la imaginació i l’intel•lecte. I és així com els mites han exercit una influència innegable en les diferents branques de la nostra cultura: la tradició oral, la filosofia, l’art, la literatura, la política, la religió...

Per això es fa tan necessari tenir a l’abast un diccionari com el que us oferim: un diccionari que ens permeti consultar puntualment un mite, un personatge o una llegenda; que ens proporcioni la translació al català de tota la constel•lació mitològica grega i romana, i la seva explicació sistematitzada; i que estigui pensat no només per afavorir la tasca dels docents i els estudiants, sinó de tot el públic, que, a partir d’ara, disposarà d’una eina de consulta completa.

La majoria de les llegendes que hi apareixen són hel•lèniques, ja que, malgrat que al principi ambdues mitologies seguien camins diferents, la mitologia grega, molt més rica, va acabar per imposar-se. Tanmateix, aquesta imposició posterior no és motiu suficient per deixar de banda les llegendes típicament romanes de valor significatiu que s’han inclòs en el diccionari.

Títol: La història més bonica del llenguatge
Autor: Pascal Picq, Laurent Sagart, Ghislaine Dehaene, Cécile Lestienne
Traducció: Anna-Maria Corredor
Col·lecció: De bat a bat
ISBN: 978-84-92440-24-5
Pàgines: 176
Preu: 15 Euros

El necessitem per organitzar el pensament, compartir les idees, comunicar, estimar, potser per somiar. El llenguatge és segurament el que és propi de l’home, una aptitud tan natural que ens oblidem de fins a quin punt és excepcional. Quan neix, cada ésser humà és apte per parlar, però tanmateix cal que ho aprengui a fer. ¿Quin bricolatge de l’evolució, un bon dia, en la nit dels temps, va fer aparèixer el llenguatge? ¿Com s’expressaven els nostres avantpassats? ¿Hi havia hagut, abans, una llengua única, universal? ¿Per què les llengües es van diversificar després en el planeta? ¿De quina manera, etern miracle, cada bebè humà reaprèn a enraonar, com reconeix les paraules, què passa en el seu cervell? Les sorprenents descobertes realitzades pels antropòlegs, els lingüistes i els neurobiòlegs permeten avui seguir la pista del llenguatge des dels fòssils més remots. Tres grans investigadors es passen el relleu aquí per explicar, en un diàleg accessible a tothom, una de les nostres històries més belles, i sens dubte la més extraordinària.

Pascal Picq és paleoantropòleg, professor titular al Collège de France, autor de diverses obres sobre la prehistòria i els homínids.
Laurent Sagart és lingüista, director de recerca al CNRS, a l’École des hautes études en sciences sociales, especialista mundial en l’evolució de les llengües.
Ghislaine Dehaene és pediatra, directora de recerca al CNRS, a la unitat INSERM, especialista en l’estudi del llenguatge en els bebès.
Cécile Lestienne és periodista.

Títol: Contes bàrbars
Autor: Esculies, Joan
Col·lecció: Mirmanda
ISBN: 978-84-92440-23-8
Pàgines: 115
Preu: 13,50 Euros

Contes bàrbars aplega set relats torbadors en els quals el lector es trobarà immers en el dia a dia d'una societat canviant, complicada i reglada fins a l'extrem. Paradoxalment, dels que hi viuen —o més aviat hi sobreviuen—, nadius d'un món incivilitzat, alguns intenten adaptar-se; uns altres se salten els condicionants; i molts es deixen emportar o esdevenen víctimes inconscients dels prejudicis.
No són contes morals, són retrats del paisatge espiritual del nostre temps, que ens aglutinen al voltant de peripècies quotidianes que vivim de prop: la feina, els negocis, els adolescents, el «Tercer» Món, la família tradicional, la immigració, les noves relacions personals, el terrorisme o el poder. Amb causticitat i enginy literari, Joan Esculies ens emmiralla amb diferents personatges, situacions i estats d'ànim que ens mostren la mestria d'aquest jove escriptor.

Joan Esculies Serrat, nascut a Manresa el 1976, va rebre el premi Ciutat d'Elx de narrativa l'any 2002 per la seva primera novel•la, L'ocell de la pluja. L'any 2005 va guanyar el premi Mercè Rodoreda de contes i narracions amb Tràilers, un recull de vuitanta-cinc relats curts.

Enllaç al blog de l'autor

Títol: Una màquina d'espavilar ocells de nit
Autor: Lara, Jordi
Menció Especial Premi Ciutat de Barcelona 2008
3a edició
Col·lecció: Mirmanda
ISBN: 978-84-92440-02-3
Pàgines: 276
Preu: 18 Euros

Un adolescent tan dòcil com curiós entra a formar part d'un conjunt de músics vells i estrafolaris. Amb ells descobrirà què és, exactament, una màquina d'espavilar ocells de nit, i per què serveix i li servirà a la llarga: per indagar en el talent que potser no té, en l'amor que gairebé no sabrà viure, en la llibertat que tem o en el misteri de la música mateixa.

A mig camí entre les memòries i l'assaig artístic, Una màquina d'espavilar ocells de nit aplega set relats autobiogràfics a l'entorn de la música -autònoms però vinculats- i un epíleg sorprenent que ens conviden a endinsar-nos en un món insòlit, "un petit món per ubicar-se en l'enormitat del món", transitat per personatges singulars com "nàufrags feliços" i per rares celebritats de la música catalana com Juli Garreta, Ricard Viladesau o M.S. Puigferrer entre d'altres. Una prosa vigorosa i precisa. Un recital d'agudesa crítica, sensibilitat i ironia en contrapunt.

Jordi Lara, nascut a Vic el 1968, ha estat una de les veus més revulsives i imaginatives de la música i la dansa catalanes d'arrel. Com a periodista, ideòleg, creador d'espectacles i sobretot amb els seus programes de televisió ha treballat a fons per a la difusió de la música, la dansa o la videodansa. És autor, entre d’altres, del magnífic relat "Papallones i roelles", sobre el coreògraf Salvador Mel•lo, publicat en aquesta mateixa editorial.

Enllaç al web del programa Nydia

Títol: Txevengur
Autor: Platónov, Andrei
Presentació de Ricard San Vicente
Traducció: Miquel Cabal Guarro
Col·lecció: Mirmanda
ISBN: 978-84-92440-22-1
Pàgines: 486
Preu: 20 Euros

A Txevengur hi han fet la revolució. Pagesos pobres, delegats del Partit, milicians i rodamons, fascinats per les notícies que els arriben, s'hi acosten per comprovar de primera mà com és el comunisme.
Els personatges que hi apareixen —homes sencers, tendres i valents— són arquetips d’una realitat nova, contradictòria i difícil. Concentren els sentiments d’un poble esgotat pel sofriment de segles i que de sobte es veu empès com una locomotora imparable cap al socialisme.
Amb una passió que s’encomana, els protagonistes es precipiten cap a tot allò que encarna el progrés —la ciència, la tècnica, les màquines— i recorren les estepes per estendre la revolució. És la seva única raó de viure.
Els pagesos, aïllats, analfabets i endurits, entenen el que poden i els més pobres ho posen en pràctica: el socialisme «al peu de la lletra» pren unes formes delirants. Els paisatges de la immensa Rússia, barrejats amb els desolats interiors dels homes que hi viuen, donen a aquesta obra un poder magnètic.
Txevengur és una obra imponent. La seva prosa també vol transformar la manera d’escriure. La matèria agafa vida i les associacions de mots i d’estructures són grans experiments per fer una nova literatura.

Andrei Platónov (Vorónej, 1899 – Moscou, 1951) creu en el socialisme i intenta penetrar en l’ànima del seu poble per trobar-hi les respostes al deteriorament i a la confusió que ja s’hi palpen. El preu que paga per això és l’aïllament i una mort prematura. La repressió i la pobresa el van acompanyar fins al final de la seva vida. Fins l’any 1980 la seva obra no es va conèixer a Rússia. Platónov, el grandíssim escriptor rus, de qui Hemingway deia que era el mestre de la prosa, ha estat comparat amb Joyce, Proust, Kafka o Mann.