Títol: Llauners
Autor: Harding, Paul
Traducció: Maria Iniesta i Agulló
Col·lecció: Mirmanda
ISBN: 978-84-92440-77-1
Pàgines: 192
Preu: 18 Euros

En George Washington Crosby jeu al llit esperant la mort. Confinat a la sala d’estar i acompanyat dels seus familiars, comença a patir al·lucinacions. Veu com el pis de dalt li cau a sobre, amb l’armadura de pi inacabada i les canonades per connectar. Parracs d’abrics vells, capses de jocs de taula i de puzles oblidats, joguines trencades, bosses plenes de fotografies familiars, eines rovellades i mecanismes de llautó de rellotges antics. Restes de tota una vida. Amb la teulada ensorrada, apareix el cel blau. Els núvols s’aturen, es queden quiets un instant, i llavors també li cauen al cap en picat, seguits de les estrelles, fins que la negra nit el cobreix com si fos un sudari. Havia estat un rellotger metòdic i ara, alliberat de les restriccions habituals del temps i de la memòria, pot reconstruir el seu passat i reunir-se per fi amb el seu pare epilèptic, que menava un carro ambulant i feia una mica de tot per guanyar-se la vida. En aquest viatge de retorn a les meravelles i al dolor d’una infantesa pobra en una regió remota de Maine, George Washington Crosby recupera el món natural, alhora inspirador i amenaçador, que forma part d’ell. Corprenedora i lligada a la vida, Llauners és una meditació elegíaca sobre l’amor, la pèrdua i la bellesa ferotge de la natura.

Paul Harding (Beverly, Massachusetts, 1967) combina la seva tasca d’escriptor amb l’ensenyament d’escriptura creativa. Durant un temps es va dedicar a la música rock i ha estat professor a Harvard i a la Universitat Estatal d’Iowa. La seva primera novel·la, Llauners, va ser publicada per una petita editorial independent amb un primer tiratge de només cinc-cents exemplars i l’any 2010 va sorprendre tothom quan va guanyar el premi Pulitzer de ficció.

Títol: Quirat i mig
Autor: Millat, M. Dolors
Col·lecció: Mirmanda
ISBN: 978-84-92440-75-7
Pàgines: 350
Preu: 18 Euros

L’Alícia, una dona madura que treballa de controladora aèria, casada amb un metge i amb dos fills, comença a desaparèixer de manera intermitent. No dóna explicacions a ningú ni deixa cap rastre d’on va.
El marit, completament desorientat i preocupat, intenta parlar-li, veure si està malalta, desentrellar tant de misteri. Ella li demana confiança, que la respecti en aquesta mena de reclusió voluntària, cosa que ell intenta fer plenament. Però arriba un moment en què la situació es fa insostenible.
Què li passa? I, sobretot: amb qui es troba? Els dubtes van teixint un mur entre la parella.

Quirat i mig és la història d’una recerca interior. No hi ha res que passi avui que no hagi tingut un inici temps enrere. Trobar aquest fil i seguir-ne el recorregut és el que intenta l’Alícia: aprendre a escoltar-se, a mirar dins seu sense que la imatge de si mateixa li reboti com en un mirall. I el que va adquirint li serveix per reconciliar-se amb el seu passat. Una novel·la plena de picades d’ullet al lector i de material simbòlic, com ara l’anell que dóna títol a la novel·la i que la protagonista perd al principi del relat. Finalment, els diferents elements conflueixen i la realitat s’imposa. Encara que l’Alícia no n’acaba de ser conscient, es prepara per a una última gran experiència.

M. Dolors Millat Llusà, nascuda a Sort (Lleida) el 1953, llicenciada en Història Antiga a la Universitat de Barcelona. L’any 1987 es trasllada a viure a Mont-real (Canadà) on descobreix el món dels tallers i les escoles d’escriptura creativa. El 1995 és una de les fundadores de l’Aula de Lletres, la primera escola d’escriptura a Catalunya. A partir del 1998, i durant quatre anys, és cap d’estudis de l’Escola d’Escriptura de l’Ateneu Barcelonès. El 2003 rep l’encàrrec de fundar i dirigir la Escuela de Escritores Alonso Quijano a la Manxa. Fa més de quinze anys que es dedica a l’ensenyament de les tècniques literàries; en l’actualitat a l’Escola d’Escriptura de l’Ateneu Barcelonès. Ha escrit diversos llibres sobre escriptura literària. El 2007 es trasllada a viure al Pallars, des d’on compagina la docència amb l’escriptura. En aquest temps, ha publicat dos poemaris i ara ens presenta Quirat i mig, la seva primera novel·la.

Enllaç al Facebook de la novel·la

Títol: Maneres de mirar
Autor: Berger, John
Traducció: Montse Basté
Col·lecció: De bat a bat
ISBN: 978-84-92440-72-6
Pàgines: 166
Preu: 16 Euros

Aquest llibre és obra de cinc persones: John Berger, Sven Blomberg, Chris Fox, Michael Dibb i Richard Hollis. És un dels llibres d’art més estimulants i més influents que es poden trobar en qualsevol llengua. Està basat en una sèrie de televisió de la BBC sobre la qual els crítics del Sunday Times van comentar: «Aquesta sèrie és una revelació en més d’un sentit: es concentra en com mirem els quadres... gairebé segur que canviarà la manera com la gent mira la pintura». I ho va aconseguir, ja que el llibre que en va derivar s’ha convertit en una obra essencial de la comunicació visual i de la teoria de l’art.

Segons Peter Fuller, en aquest conjunt de set assajos, on n’hi ha que combinen text i imatge i d’altres que només són visuals, «Berger té l’habilitat de fer un tall incisiu a la mistificació dels crítics d’art professionals… És un llibertador de les imatges i, un cop hem deixat que les imatges ens convencin directament, estem en una posició molt més bona per fer-ne una avaluació significativa».

La influència del llibre és enorme. Ha atret l’atenció del gran públic cap a l’estudi d’àrees culturals que ara són un lloc comú de la pintura a l’oli: el llegat de la dona com a objecte pictòric, el despullat femení com a objecte de desig sexual, l’empremta de la pintura en la publicitat actual, la manipulació de la pintura a favor de la propietat privada i els diversos significats en què es transformen les diferents reproduccions que es fan d’una mateixa obra.

John Berger (Londres, 1926) és un dels escriptors més influents dels darrers cinquanta anys. Assagista, novel·lista, guionista, dramaturg i crític, sempre ha desafiat els gèneres convencionals i les fronteres. És autor de més de trenta obres i va guanyar el premi Man Booker Prize amb la novel·la G. Entre les seves novel·les, destaquen To the wedding, Here is where we meet i la trilogia Into their labours. Del mateix autor, Edicions de 1984 també ha publicat D’A a X i Amb l’esperança entre les dents.

Títol: La frontera
Autor: Vegliani, Franco
Traducció: Anna Casassas
Col·lecció: Mirmanda
ISBN: 978-84-92440-73-3
Pàgines: 186
Preu: 16,90 Euros

Claudio Magris ens diu que Franco Vegliani és «l’autor d’una novel·la plena de malencolia i sòbria poesia, La frontera, un dels llibres més bonics de la literatura triestina de postguerra».

És l’estiu del 1941. Un jove oficial de l’exèrcit italià en guerra es troba en una illa de Dalmàcia amb un permís de convalescència. Allà es fa amic del vell Simeone, que li narra la vida, el destí i la vana mort de l’Emidio Orlich, un alferes austrohongarès de la Primera Guerra Mundial. La història d’aquest soldat es barreja amb les vivències del vell i la manera que té d’explicar-la. Com si fos un ardit psicològic o una investigació, tempta l’oficial a capbussar-se en un joc d’identificacions que es desgrana al llarg de la novel·la.

Malgrat el rerefons del feixisme i de la guerra, La frontera és un relat al voltant de les il·lusions humanes i dels conflictes que provoca la història; així com els fets que, com una frontera, ens divideixen en dos mons sense cap altra esperança ni cap altre deure que aquest imperatiu: confinar i separar-nos.

Franco Vegliani (Trieste, 1915 – Malcesine, 1982) va néixer sota l’imperi austrohongarès. La seva mare era triestina i el seu pare era originari de Fiume (l’actual Rijeka). Com a resultat de la Primera Guerra Mundial, va esdevenir ciutadà italià i va adoptar el cognom Vegliani en homenatge a la petita illa de Veglia (Krk), on havia passat part de la seva infantesa. Durant la Segona Guerra Mundial, va participar a la Campanya del Nord d’Àfrica i va ser empresonat durant quatre anys a Egipte. Després de la guerra, va anar viure a Milà, on va treballar de periodista per a diversos diaris. Escriptor d’una gran sensibilitat, d’entre les seves obres, destaquen les novel·les Processo a Volosca (1958) i La frontera (1964).

Títol: El temps és un cabró
Premi Pulitzer 2011
Premi National Book Critics Circle 2011
Autor: Egan, Jennifer
Traducció: Carles Miró
Col·lecció: Mirmanda
ISBN: 978-84-92440-71-9
Pàgines: 376
Preu: 20 Euros

Benni Salazar, un antic rocker punk, s’ha convertit en un magnat de la indústria discogràfica, però la seva noblesa entra en contradicció amb el mercantilisme i el tracte comercial del seu art. Fins al punt que el despatxen de la seva pròpia discogràfica, L’Orella de la Truja, per servir als seus interventors corporatius un plat de tifa de vaca tot dient-los: «¿M’esteu demanant que a la gent els doni merda per menjar?».
El temps és un cabró és el relat d’una generació gloriosa de músics, però també d’homes valents que trien una manera de viure lliure encara que els camins siguin torts, difícils i, de vegades, equivocats i autodestructius. Perquè el temps els va fent savis per molt que a voltes ja sigui massa tard, per molt que vagin «amb aquell aire demacrat i sexi alhora que poden tenir els joves fins que ja només semblen demacrats».
Amb en Benni, hi trobem la seva ajudant Sasha, cleptòmana i antic amor no declarat, els antics col·legues de les bandes de rock, nòvies i exs, i els companys actuals. I comencen a treure el cap els fills, que s’han fet grans amb noves maneres de comunicar-se, tan confosos com ells, crítics amb ells, necessitats d’ells.

Jennifer Egan narra la vida dels seus personatges amb una prosa àgil i vibrant, i captura els moments en què les vides interaccionen, en què el destí va canviant: la popularitat i els diners van i vénen, els estats d’ànim es van modificant. En aquesta història de pèrdua i temptació, d’autodestrucció i redempció, Jennifer Egan descriu amb senzillesa i elegància les tristes conseqüències d’haver viscut una joventut salvatge.
Jennifer Egan, originària de Chicago (1962), ha estat reconeguda per la seva narrativa poc convencional sobre l’angoixa moderna i la identitat. Entre les seves novel·les, destaquen The Invisible Circus, Look at Me i The Keep. El 2011 El temps és un cabró ha rebut els premis Pulitzer i Nacional de la Crítica dels Estats Units.

Títol: Xenofòbia a Catalunya
Autor: Rius Sant, Xavier
Col·lecció: De bat a bat
ISBN: 978-84-92440-69-6
Pàgines: 288
Preu: 18 Euros

Per ser justos, necessitem no oblidar els fets. Aquest llibre que presentem és una crònica de l’arribada massiva d’immigrants, de la gestió que se n’ha fet des de l’Administració pública i de l’aparició de les actituds xenòfobes amb pretextos diferents i la seva evolució organitzada. Cal treure’n conclusions.

Hi ha moments en la història que una ideologia aglutina com un imant multituds que no troben sortida al seu malestar. Aquestes ideologies posen en safata el desig de trobar «el culpable» a qui encolomar el propi fracàs. És l’antic anyell del sacrifici de temps immemorials, només que avui, en comptes d’animals, s’hi destinen persones.
Les conseqüències són terribles. El poble aprèn a dir que sí als seus instints més baixos. El raonament deixa pas al vòmit. Els valors espirituals i morals aconseguits amb penes i treballs durant mil·lennis es lliuren a l’odi.
És l’hora dels «homes providencials», dels «salvadors». Per a la nostra salvació, acaben decidint sobre la nostra vida, quina és la pàtria vertadera i quina no. Per detectar el seu potencial, hem de llegir els fets històrics i no enganyar-nos pel posat de «pallasso» que sovint fan servir com una careta propera i inofensiva.

En aquest llibre, no només es fa un seguiment del creixement del discurs xenòfob i de Plataforma per Catalunya, sinó que l’autor s’endinsa en les polèmiques viscudes al voltant de la immigració a municipis com ara Vic, Badalona o Salt.
Diu Anglada de PxC: «Em diuen el flautista d’Hamelin, però per les rates de cloaca que em segueixen allà on vaig». El problema seria que després de les rates el seguís el jovent. Per això, cal la reflexió.

Xavier Rius Sant (Barcelona, 1959) és mestre i periodista. Vinculat als moviments pacifistes i d’objectors dels anys vuitanta i, més tard, a associacions de drets humans i centres d’estudis sobre conflictes, ha publicat diversos llibres sobre el fenomen de l’objecció de consciència i el pacifisme. Especialitzat en el seguiment de conflictes internacionals com els del Magrib, els Balcans i el Pròxim Orient, ha col·laborat en la majoria de diaris de Barcelona i Madrid, i ha participat en projectes d’ajuda humanitària. El fet migratori és un altre dels temes sobre els que escriu i n’ha publicat diversos llibres, entre els quals destaca El libro de la inmigración en España, editat el 2007 per Almuzara. Actualment col·labora a El Punt Avui, El Periódico, El Triangle i COM Ràdio.

Enllaç al blog de l'autor

Títol: Hauria volgut ser egipci
Autor: Al Aswani, Alaa
Traducció: Jaume Ferrer Carmona
Col·lecció: Mirmanda
ISBN: 978-84-92440-66-5
Pàgines: 248
Preu: 16,90 Euros

«Si no fos egipci, hauria volgut ser-ne», heus ací la citació de Mustafà Kàmil que dóna el to d’aquest recull de setze contes i una novel·la d’Alaa Al Aswani.
Amb un estil sense floritures, l’autor tracta cruament i amb tendresa els seus personatges —singulars en la seva follia, en la seva desesperació i en la seva pobresa—, i ens parla del menysteniment secular que pateixen i que els aboca a l’esterilitat dels seus anhels i a l’obscurantisme. L’escriptor ens acosta amorosament al seu Egipte amb ironia, amb una narració potent sobre la condició humana dels seus contemporanis, de les servituds, dels sentiments i de les esperances. No és estrany, doncs, que quan Alaa Al Aswani va presentar aquest recull a l’Organització del Llibre d’Egipte li fos denegada la seva publicació.

Nascut el 1957, Alaa Al Aswani exerceix l’ofici de dentista al Caire. La seva novel·la L’edifici Iaqubian, publicada en aquesta mateixa col·lecció, va esdevenir un fenomen internacional. A Edicions de 1984 també hem publicat Chicago, la seva segona novel·la, i el recull d’articles apareguts al diari Al-Shorouk amb el títol Egipte: les claus d’una revolució inevitable.

Títol: Branko, el Dàlmata
Autor: Bernabeu, Rafel
Col·lecció: Mirmanda
ISBN: 978-84-92440-68-9
Pàgines: 186
Preu: 16 Euros

A Korcula, una illa bucòlica del mar Adriàtic, un membre de la policia sèrbia pretén erigir-se en paladí entusiasta del turisme de masses.
Branko Markovic és el cor d’aquesta novel·la. La seva naturalesa amoral despunta ja en les primeres pàgines i a través d’ell anem entrant a les clavegueres d’un pretensiós complex turístic, un poti-poti a la mediterrània.
Temut i odiat pels de baix, els de dalt l’utilitzen fins que un dia els interessos dels grans buròcrates s’entrebanquen amb els plans descabellats d’aquell tros de bèstia.
Amb la força i la veracitat dels seus personatges, l’autor fabula i parodia un quadre complet del nostre temps: el moment en què els pins vora mar sucumbeixen a l’exotisme polinesi. Un passeig descarnat per darrere de la postal.

Rafel Bernabeu i Rupérez (Barcelona, 1950) es considera un xarnego del Carmel que el 1961 va aprendre a parlar el català i el va convertir en el seu idioma de preferència. Va començar a treballar als catorze anys en l’empresa privada fent tota mena de feines. Llicenciat en Filosofia i funcionari de segon nivell, ha treballat els darrers vint anys a l’Administració pública. La seva passió pel detall i el seu afany de comprendre el món —i, més concretament, la pròpia societat— li han permès de viure la vida amb la intensitat d’un documentalista. Branko, el Dàlmata és la seva primera novel·la.

Títol: HHhH
Premi Goncourt a la Primera Novel·la 2010
Autor: Binet, Laurent
Traducció: Anna-Maria Corredor
3a edició
Col·lecció: Mirmanda
ISBN: 978-84-92440-67-2
Pàgines: 330
Preu: 20 Euros

A Praga, el 1942, dos homes han de matar un tercer individu. És l’operació «Antropoide»: dos paracaigudistes txecoslovacs enviats per Londres tenen l’encàrrec d’assassinar Reinhard Heydrich, cap de la Gestapo, cap dels serveis secrets nazis, planificador de la Solució Final, «el botxí de Praga», «la bèstia rossa», «l’home més perillós del Tercer Reich».

Heydrich era el cap d’Eichmann i el braç dret de Himmler, però els SS deien: «HHhH». Himmlers Hirn heißt Heydrich —el cervell de Himmler es diu Heydrich.

Tots els personatges d’aquest llibre han existit o encara existeixen. Tots els fets narrats són autèntics. Però darrere els preparatius de l’atemptat despunta una altra guerra, la que enfronta la ficció novel·lesca amb la veritat històrica. L’autor, captivat pel tema, ha de resistir a la temptació d’explicar una novel·la.
Tanmateix, bé cal enllestir la història.

Laurent Binet va néixer l’any 1972 a París. Va fer el servei militar a Eslovàquia i ha viscut a Praga. Catedràtic d’institut de l’àmbit de lletres, és professor de francès a Seine-Saint-Denis i professor d’universitat. HHhH és la seva primera novel·la.

Títol: Joan Solé i Pla
Un separatista entre Macià i Companys
Autor: Esculies, Joan
Col·lecció: De bat a bat
ISBN: 978-84-92440-63-4
Pàgines: 366
Preu: 18 Euros

La figura del doctor Joan Solé i Pla (1874–1950) ha romàs oculta als ulls dels historiadors i, de retruc, del públic en general, a causa del seu idealisme: durant l’etapa noucentista, perquè, fidel a la Unió Catalanista, va mantenir un apoliticisme rigorós; durant l’etapa republicana, perquè, malgrat ser diputat per Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) al Parlament, no va aspirar a càrrecs ni de partit ni de Govern. I, tanmateix, avui, seixanta anys després de la seva mort, retrobant el fil de la seva trajectòria i del seu vast llegat documental, el seu testimoni el converteix en un personatge valuós per comprendre els orígens i l’evolució del nacionalisme català, sobretot de la seva vessant més intransigent.

Amic inseparable de Pere Aldavert i Àngel Guimerà, Solé i Pla que, per edat, pertanyia a la generació dels catalanistes que entrarien en el joc electoral, va esdevenir una figura inclassificable i original en el món barceloní de principis de segle xx: un romàntic amb tints modernistes enmig de l’eclosió del noucentisme. Un metge que, apassionat de la botànica, combinava la medicina tradicional amb l’homeopatia. Durant la Primera Guerra Mundial, va contribuir a crear el mite dels 12.000 voluntaris catalans allistats a la Legió estrangera francesa.

Escollit diputat, Solé i Pla va romandre fidel a Macià i, a partir d’aleshores, va viure les tensions en el si d’ERC. D’aquest període, el seu és un dels testimonis escrits més durs contra Lluís Companys. Ara bé, Solé i Pla també va ser crític amb Josep Tarradellas i amb aquells qui, al seu parer, ocupaven càrrecs al Govern de la Generalitat sense tenir la formació adequada. Durant la Guerra Civil, va destacar en la defensa del patrimoni cultural, en el salvament del monestir de Montserrat i en l’alliberament a Montblanc del cardenal Francesc Vidal i Barraquer. Però també és valuosa la seva narració d’episodis obscurs com els viatges a França per comprar armes per a Estat Català.

Queixós de la gestió del president del Parlament, Josep Irla, en el moment de l’evacuació de Barcelona al gener de 1939, Solé i Pla es va exiliar a Colòmbia. Allí va viure el darrer decenni de la seva vida enyorat de Catalunya, enmig d’un carteig incessant amb els dirigents i intel·lectuals de les comunitats catalanes d’Amèrica, i, sobretot, amb Carles Pi i Sunyer.

Aquesta biografia recorre la trajectòria d’aquest polític, però va més enllà. Obre noves perspectives en els orígens i l’evolució del nacionalisme radical català, sovint massa simplificat per manca d’estudis biogràfics que el text següent vol contribuir a eixamplar.

Enllaç al blog de l'autor