|
|
|
Títol:
Poesia completa
Autor:
Akhmàtova, Anna
Traducció i edició: Jaume Creus
Col·lecció:
Poesia
ISBN:
978-84-92440-40-5
Pàgines:
558
Preu:
26 Euros
Figura cabdal de la poesia russa del segle XX, Anna Akhmàtova és un referent imprescindible no solament per entendre part del que va passar a la Unió Soviètica amb la cultura i l’art no abocat a la lloança sistemàtica del nou ordre social, sinó també per comprendre que en la poesia russa els lligams amb el passat poètic no es trenquen mai, i a més a més es projecten en el futur. Akhmàtova va saber absorbir tot el pòsit cultural dels temps de Puixkin, quant a classicisme i temàtiques, per reportar-lo després a les noves generacions, que la tenien com a far en la foscor. Poeta que crea addicció en els seus lectors, sempre s’ha vist estimada i poc llegida, perquè no existien edicions a l’abast en la nostra llengua que no fossin breus antologies. Amb aquesta edició els que es volen adelitar en la poesia tenen tota l’obra poètica d’Akhmàtova a les mans. Un regal com pocs.
|

Títol:
El món de Joan Ferrer
Autor:
Jordana, C. A.
Col·lecció:
Mirmanda
ISBN:
978-84-92440-29-0
Pàgines:
344
Preu:
20 Euros
El món de Joan Ferrer és el balanç d’una existència vista de l’exili estant. Una novel•la que és també la crònica antiheroica d’un desplaçat, un solitari que observa i reflexiona des d’una cambra de dispesa o que camina per la gran ciutat, decidit no pas a sobreviure, només, sinó a habitar un espai físic no escollit d’antuvi. I disposat a conquerir, alhora, el seu jo moral dintre aquest espai. Joan Ferrer és, doncs —d’aquí el joc irònic amb el nom—, l’exiliat per excel•lència.
Cèsar-August Jordana (Barcelona 1893 - Santiago de Xile, 1958), exiliat amb la seva família a Santiago de Xile, es va traslladar el 1945 a Buenos Aires, on l’editor Antoni López Llausàs l’havia reclamat per al càrrec d’assessor literari de la prestigiosa Editorial Sudamericana.
A Buenos Aires es va instal•lar en una cambra de pensió, al barri de Belgrano, amb els seus llibres i els seus records. Reclòs en un espai limitat (d’on sortia bàsicament per anar a l’editorial o a fer passejades), llegia, traduïa, redactava informes sobre llibres, corregia proves d’impremta o, per esbargir-se, resolia problemes matemàtics. Va ser en aquest espai, on va emprendre la seva obra més ambiciosa El món de Joan Ferrer.
|
|

|
Títol:
El vigilant i les coses
Autor:
Farràs, Pasqual
Col·lecció:
Mirmanda
ISBN:
978-84-92440-35-1
Pàgines:
266
Preu:
18 Euros
August, un vigilant de posat indiferent però obsessiu i perfeccionista, viu una virulenta lluita interior. Desafectat de tot i de tothom, ha renunciat als records i als plaers i ha anat evitant el desfici dels bons propòsits. I tot per captar la intensitat de cada volva del seu temps. Però aquest comportament que el diferenciava i l’aïllava de tothom, ¿venia d’un fracàs o era el resultat d’un projecte llargament planificat? ¿Era un covard o un heroi?
Un dia el vigilant August té el pressentiment d’un esdeveniment trasbalsador que ho podria capgirar tot. Estranyament desdoblat —alhora espectador i protagonista d’una aventura insòlita—, aquest home que hauria volgut viure sense compromisos i que odiava quedar-se sempre a mig camí de tot, ara es veurà atrapat en les coses quotidianes que amenacen la seva independència. És la vida autèntica que l’obligarà a intervenir.
La manera com aquest singular personatge resoldrà aquests conflictes és el material amb què es basteix aquest llibre fascinant, d’intel•ligents reflexions, i amb una gran capacitat per mostrar-nos el racons més obscurs i incomprensibles de la naturalesa humana.
Pasqual Farràs va néixer a Solsona el 1959. És llicenciat en filologia i treballa a Barcelona com a professor d’institut. El 1999 va publicar La mort del fabulador, la seva primera novel•la. Amb El vigilant i les coses segueix amb un projecte narratiu que tindrà continuïtat amb les dues obres en què està treballant actualment: La necessitat i La vida a la frontera.
Enllaç al web de l'autor
|

Títol:
Nit de vetlla
Autor:
Serra Fontelles, Jaume
Col·lecció:
Mirmanda
ISBN:
978-84-92440-32-0
Pàgines:
202
Preu:
16 Euros
Nadal, principis dels 60. Una gran nevada cau sobre la ciutat. L’Eduard, exiliat al sud de França, ha tornat per passar-hi les festes en un inútil intent de retrobar un temps que ha quedat enrere. Ja no hi té família ni amics, només uns quants coneguts. El seu periple transcorre entre els diferents racons del seu barri, una sinistra pensió, els bars on solia anar de jove i un bordell.
L’autor ens mostra amb la mirada de l’Eduard una visió esperpèntica, hilarant i trista, entre la tragèdia d’una guerra perduda i la grotesca adaptació al nou règim, que, amb aparença d’opereta, continuava matant.
Les descripcions dels carrers de Remansa, del seu declivi i de la seva grisor, impregnen la vida d’una mediocritat que va ser el segell d’aquells anys.
Jaume Serra Fontelles (Manresa, 1946) es va donar a conèixer amb la novel•la Desitja’m sort, Madeleine, premi Ciutat d’Alacant 1974. A partir d’aquí es dedicarà al gènere teatral: El dret al revés, premi ciutat de Granollers 1977, Deixeu-me ser mariner, premi ciutat d’Alcoi 1979, Sarsuela de malves, Fe de rates, Manric Delclòs, premi Born de Teatre 1992, Comèdies de corral, premi Memorial Santos Antolín 1993, i Exclòs, accèssit al premi Nacional Ignasi Iglesias 1993. La biografia L’ombra del maquis, 2001, esdevindria un preludi de Nit de vetlla.
|
|

|
Títol:
Olor de Colònia
Autor:
Alcàntara, Sílvia
7a edició
Col·lecció:
Mirmanda
ISBN:
978-84-92440-21-4
Pàgines:
330
Preu:
18 Euros
Un gran incendi trenca la monotonia de la Colònia. Els magatzems cremen pels quatre costats. El fum ho empudega tot. La sirena sona sense parar, tothom és al carrer. La lluita per salvar la fàbrica és desesperada. Per fi una veu crida: ja no hi queda ningú! Es dóna per apagat el foc, i amos i treballadors van a l'església en acció de gràcies. Realment no hi quedava ningú?
Atrapat, atrapat queda el lector fins a l'última pàgina d'aquesta novel•la, punyent com la vida dels seus protagonistes, amb un final sorprenent i sense concessions.
Olor de Colònia evoca la vida d'una colònia tèxtil i les enverinades relacions socials, la combinació de despotisme i condescendència que, cap als anys 50, regeix la seva vida. Néixer, viure, reproduir-se i morir entre les parets d'una fàbrica. Una gran fàbrica que va més enllà dels llocs de treball, que és també l'escola per als fills, l'església, les botigues i les cases per viure-hi.
Sílvia Alcàntara i Ribolleda, nascuda a Puig-reig (El Berguedà) el 1944, a mitjans dels anys seixanta es trasllada a Terrassa, on viu actualment. Com molta gent de la seva generació, fins que no s'acaba la dictadura no pot estudiar la seva llengua i, quan ho aconsegueix, se li obre un món que no havia pogut ni imaginar. Es posa a escriure i encara no ha parat. A principis dels anys noranta, obren una escola a Barcelona, l'Aula de lletres, on ensenyen tècniques d'escriptura literària; és de les primeres a apuntar-s'hi. Després, a l'Ateneu Barcelonès completarà l'aprenentatge. Ha guanyat alguns premis de contes breus. Aquesta és la primera novel•la.
Enllaç al blog de l'autora
|

Títol:
Contes bàrbars
Autor:
Esculies, Joan
Col·lecció:
Mirmanda
ISBN:
978-84-92440-23-8
Pàgines:
115
Preu:
13,50 Euros
Contes bàrbars aplega set relats torbadors en els quals el lector es trobarà immers en el dia a dia d'una societat canviant, complicada i reglada fins a l'extrem. Paradoxalment, dels que hi viuen —o més aviat hi sobreviuen—, nadius d'un món incivilitzat, alguns intenten adaptar-se; uns altres se salten els condicionants; i molts es deixen emportar o esdevenen víctimes inconscients dels prejudicis.
No són contes morals, són retrats del paisatge espiritual del nostre temps, que ens aglutinen al voltant de peripècies quotidianes que vivim de prop: la feina, els negocis, els adolescents, el «Tercer» Món, la família tradicional, la immigració, les noves relacions personals, el terrorisme o el poder. Amb causticitat i enginy literari, Joan Esculies ens emmiralla amb diferents personatges, situacions i estats d'ànim que ens mostren la mestria d'aquest jove escriptor.
Joan Esculies Serrat, nascut a Manresa el 1976, va rebre el premi Ciutat d'Elx de narrativa l'any 2002 per la seva primera novel•la, L'ocell de la pluja. L'any 2005 va guanyar el premi Mercè Rodoreda de contes i narracions amb Tràilers, un recull de vuitanta-cinc relats curts.
Enllaç al blog de l'autor
|
|

|
Títol:
El negre és un color
Autor:
Réal, Grisélidis
Traducció: Anna-Maria Corredor Enquadernació en rústica
Col·lecció:
Mirmanda
ISBN:
978-84-92440-30-6
Pàgines:
258
Preu:
18 Euros
Jove mare, Grisélidis Réal s’escapa a Alemanya amb els seus fills i en Bill, el seu amant negre americà que ha tret d’un hospital psiquiàtric ginebrí. Al final de la fuga, aquesta família estrambòtica va a raure a Munic. Per sobreviure i fugir de la inèrcia psíquica del seu company, la narradora es lliura a la prostitució sense proxenetes ni tabús. Però amb en Rodwell, un soldat negre americà que va conèixer en un bar d’ambient tèrbol, tot torna a esdevenir possible, malgrat la misèria.
Aquesta novel•la autobiogràfica apareguda als anys seixanta ens fa descobrir l’altra cara del miracle de la reconstrucció d’Alemanya, la dels locals nocturns de jazz per als soldats americans, la dels petits traficants de droga i la dels campaments de supervivents gitanos. La força documental, la vitalitat estilística i l’anticonformisme d’aquest destí femení formen un còctel fulminant.
Grisélidis Réal (Lausana, 1929 – Ginebra, 2005) va passar la seva infància a Alexandria i a Atenes. A Zurich va començar estudis d’art. Divorciada el 1960, va fugir a Alemanya. Sense diners i amb tres fills, va decidir prostituir-se. Expulsada d’Alemanya cap als anys setanta, va iniciar la seva tasca de defensa dels drets de les prostitutes, a França i a Suïssa, i va esdevenir un símbol d’un període en el qual es van trencar moltes barreres morals que van permetre l’expressió de les minories sexuals. Entre altres obres, també ha escrit La Passe imaginaire, A feu et à sang, Carnet de bal d’une courtisane, Suis-je encore vivante? i Journal de prison. El seu cos reposa al cementiri de Ginebra al costat de Calvino, Borges i 350 personalitats més, fet que va aixecar una enorme polseguera a Suïssa.
|

Títol:
Una màquina d'espavilar ocells de nit Menció Especial Premi Ciutat de Barcelona
Autor:
Lara, Jordi
Menció Especial Premi Ciutat de Barcelona 2008 3a edició
Col·lecció:
Mirmanda
ISBN:
978-84-92440-02-3
Pàgines:
276
Preu:
18 Euros
Un adolescent tan dòcil com curiós entra a formar part d'un conjunt de músics vells i estrafolaris. Amb ells descobrirà què és, exactament, una màquina d'espavilar ocells de nit, i per què serveix i li servirà a la llarga: per indagar en el talent que potser no té, en l'amor que gairebé no sabrà viure, en la llibertat que tem o en el misteri de la música mateixa.
A mig camí entre les memòries i l'assaig artístic, Una màquina d'espavilar ocells de nit aplega set relats autobiogràfics a l'entorn de la música -autònoms però vinculats- i un epíleg sorprenent que ens conviden a endinsar-nos en un món insòlit, "un petit món per ubicar-se en l'enormitat del món", transitat per personatges singulars com "nàufrags feliços" i per rares celebritats de la música catalana com Juli Garreta, Ricard Viladesau o M.S. Puigferrer entre d'altres. Una prosa vigorosa i precisa. Un recital d'agudesa crítica, sensibilitat i ironia en contrapunt.
Jordi Lara, nascut a Vic el 1968, ha estat una de les veus més revulsives i imaginatives de la música i la dansa catalanes d'arrel. Com a periodista, ideòleg, creador d'espectacles i sobretot amb els seus programes de televisió ha treballat a fons per a la difusió de la música, la dansa o la videodansa. És autor, entre d’altres, del magnífic relat "Papallones i roelles", sobre el coreògraf Salvador Mel•lo, publicat en aquesta mateixa editorial.
Enllaç al web del programa Nydia
|
|

|
Títol:
Txevengur
Autor:
Platónov, Andrei
Traducció: Miquel Cabal Guarro
Presentació de Ricard San Vicente
Col·lecció:
Mirmanda
ISBN:
978-84-92440-22-1
Pàgines:
486
Preu:
20 Euros
A Txevengur hi han fet la revolució. Pagesos pobres, delegats del Partit, milicians i rodamons, fascinats per les notícies que els arriben, s'hi acosten per comprovar de primera mà com és el comunisme.
Els personatges que hi apareixen —homes sencers, tendres i valents— són arquetips d’una realitat nova, contradictòria i difícil. Concentren els sentiments d’un poble esgotat pel sofriment de segles i que de sobte es veu empès com una locomotora imparable cap al socialisme.
Amb una passió que s’encomana, els protagonistes es precipiten cap a tot allò que encarna el progrés —la ciència, la tècnica, les màquines— i recorren les estepes per estendre la revolució. És la seva única raó de viure.
Els pagesos, aïllats, analfabets i endurits, entenen el que poden i els més pobres ho posen en pràctica: el socialisme «al peu de la lletra» pren unes formes delirants.
Els paisatges de la immensa Rússia, barrejats amb els desolats interiors dels homes que hi viuen, donen a aquesta obra un poder magnètic.
Txevengur és una obra imponent. La seva prosa també vol transformar la manera d’escriure. La matèria agafa vida i les associacions de mots i d’estructures són grans experiments per fer una nova literatura.
Andrei Platónov (Vorónej, 1899 – Moscou, 1951) creu en el socialisme i intenta penetrar en l’ànima del seu poble per trobar-hi les respostes al deteriorament i a la confusió que ja s’hi palpen. El preu que paga per això és l’aïllament i una mort prematura. La repressió i la pobresa el van acompanyar fins al final de la seva vida. Fins l’any 1980 la seva obra no es va conèixer a Rússia. Platónov, el grandíssim escriptor rus, de qui Hemingway deia que era el mestre de la prosa, ha estat comparat amb Joyce, Proust, Kafka o Mann.
|

Títol:
I ara què, homenet?
Autor:
Fallada, Hans
Traducció: Ramon Monton
Col·lecció:
Mirmanda
ISBN:
978-84-92440-25-2
Pàgines:
368
Preu:
20 Euros
Alemanya, anys 30. El nen i la Xaieta —respectivament, Johannes Pinneberg, petit comptable de províncies, i Emma Mörschel, filla d’obrers— s’estimen amb un amor sense núvols. Quan descobreixen que ella espera una criatura, decideixen casar-se immediatament. Comença per a ells un dolorós i emotiu aprenentatge: el de la vida familiar en una societat a la deriva, esquinçada per la crisi econòmica i els conflictes socials, en què la gent senzilla es troba a la mercè d’explotadors sense escrúpols. Del poble de Ducherow als ravals de Berlín, dels pisets tronats a les cabanes improvisades, la vida dels Pinneberg es va tornant més i més dura: precarietat del treball, falta de diners, humiliacions i atur escanyen de mica en mica la vida de cada dia.
Enamorats insaciables que l’esperança de dies millors transporta a través de les pitjors proves, Emma i Johannes lluitaran sense parar contra l’onada de desolació que, inexorablement, els atreu cap al fons. Alhora sàtira social i gran novel•la d’amor, I ara què, homenet? és considerada una de les obres mestres de la literatura alemanya de preguerra.
Hans Fallada (1893 – 1947) va aconseguir el reconeixement mundial per les seves novel•les que descrivien l’Alemanya dels anys 30. Els seus contemporanis el veien com un dels líders de la «Neue Sachlichkeit», el nou moviment literari alemany que cercava el realisme i l’objectivitat. L’èxit més gran de Fallada va venir amb I ara què, homenet? Va començar a escriure aquesta novel•la l’any 1931, quan l’atur va augmentar fins al 40% a Alemanya i els nacionalsocialistes havien esdevingut una amenaça seriosa. El llibre es va publicar l’any 1932 i, durant el primer any de publicació, se’n van fer 45 reimpressions. La novel•la va esdevenir un èxit rotund i es va traduir a més de vint llengües.
|
|

[ 10 TÍTOLS SEGÜENTS ]
|